Torno a Maastricht

La veritat es que no s'està enlloc com a casa.
Avui ja fa gairebé dos mesos de la meva última visita a Maastricht. I d'aqui tres setmanes tornaré a la bonica ciutat del sur d'Holanda.
El motiu es acadèmic, ja que em toca fer un examen. Però a la vegada em servirà per aparcar per un moment les preocupacions pròpies d'un estudiant que acaba la carrera. I es que en aquests dies em plantejo: és útil fer un màster?, es millor acabar la carrera al juliol i ja veurem que fem o bé es millor acceptar unes pràctiques i acabar al desembre? hauria d'anar al Regne Unit/Irlanda i treure'm el proficency? quin perfil d'economista sóc? he de demanar pràctiques a l'estranger?
Això si, avui aniré a dormir amb un dubte menys. Es desvelarà el final de "Quien quiere casarse con mi hijo".


---


T'estimo Maria


Ell la vol treure a ballar, ahhhh.
Ella se’l vol endur a casa, ahhhhhh.
Et convidaria a vi, seria dolç, seria amable.
Si volguessis seure amb mi, quin moment més agradable!
Tancaríem el local, ahhhhh,
La nit seria tan llarga i marxaríem els dos junts d’aquesta ciutat tan rara.
I tindríem fills ben forts i una casa amb balconada.

El Marcel allarga el braç, ahhhh.
La Maria somriu a l’aire, ahhhh.

Però, l’estona ha anat passant, i no troben les paraules.
Ell demà serà capaç.
Ella demà estarà més guapa.

És nit freda per ser abril,
No s’està enlloc com a casa

(Nit freda per ser abril, Manel)

Última nit

D'aqui unes hores deixaré enrere la meva estada a Maastricht i toranre a estar a casa per passar el Nadal.

La residència sembla un lloc fantasma, ja que no es sent ningú. Només espero que els trens belgues es comportin i compleixin els serveis mínims.

Recordatoris

Com demà serà el meu últim dia a Maastricht, doncs si creieu que m'he obldiat algo per fer o teniu algun recordatori o suggerència per mi, doncs és el moment.

Festa final

"La vida és el que passa des de que acabes un examen fins a que et diuen la nota".

Així que segons aquesta filosofia tindré 15 dies per viure a tope.

Avui hem dormit 4 a l'habitació: el peruano, un altre peruano, un altre peruano i jo. I si la pregunta es com, la resposta es 2 peruanos a un llit, un altre a terra damunt de roba (bruta) escampada per simular un matalàs i jo al meu llit. I demà ell se n'anirà. Demà li fan el check-out i l'habitació hauria d'estar neta, i crec que s'haurà de passar unes quantes hores endreçant.

Examens

Aquesta setmana hem tingut a Maastricht una visita inesperada: la neu. És molt bonic veure nevar a través de la finestra de l'habtiació, però quan estàs tornant en bicicleta de la biblioteca a les 10 de la nit i et pilla una nevada acompanyada d'un for vent, doncs no es tan ídil·lic. Bicicleta per cert que ja està gairebé per desballestar perquè no frena sumat a que se li ha caigut el reflectant del darrera, el dinamo del davant no funciona, la roda del davant l'he d'apretar cada 5 minuts perquè s'afluixa el tornillo que l'aguanta, la cadena rasca i el mes important: vaig sense seient! Es molt graciòs (o depriment) veure la meva bici al parquing de la residència amb el seient brillant per la seva absència ... però suposo que així segur que no me la robaran.

Dilluns i dimarts tinc els examens finals. Només una paraula, uffffffffffffffff. Intentaré salvar els mobles, però realment la cosa està complicada. I es que gairebé no he tingut temps material per estudiar (divendres, és a dir ahir, vaig acabar classes.

Així que dimecres ja escriure més i millor comentant els examens i valorant una estada que s'està acabant -em cau una mica la llagrimeta-, però amb il·lusió!

Sigueu feliços per aquestes dates.

Pd: Mira que m'havia proposat escriure regularment, per tant em sap greu tot aquest temps d'inactivitat.

21-N

Després d'un parell de setmanes de sequera literària, torno a publicar.

Ja tinc els resultats del primer periode, i els dóno per bons (tot i que podrien ser millors). N'he aprovat 1 i n'he suspès 1. Per tant em tocarà fer la recuperació de la suspesa l'11 de gener.

Res a dir de l'assignatura suspesa, perquè l'examen em va anar realment malament.

Les assignatures d'aquest segon periode s'estan començant a complicar, així que anar a la biblioteca just al sortir de classe és força habitual.

Ara estic en aquell moment en que comptes els caps de setmana que et queden i veus que tant sols són 4. I t'adones que no seràs a temps de fer tot el que t'hagués agradat fer, ni de visitar tot el que haguessis volgut veure. Però abans de marxar ja sabia que això tenia una data de caducitat.

Aquest cap de setmana llogarem un cotxe amb uns altres nois espanyols i anirem per Alemanya, el següent tindré la Maria per aquí, el pròxim no tinc res planejat i per l'últim m'hauré de quedar a Maastricht estudiant pels examens finals.

Demà aniré a esquiar a una pista artificial que hi ha per Holanda. En tinc moltes ganes.

El resultat electoral a nivell espanyol era l'esperat, cap sorpresa. Tinc una sensació d'indiferència cap a la majoria absoluta, i es que en aquestes eleccions veig el resultat de Madrid com a alguna cosa llunyana, molt llunyana.

I es que cada terra fa sa guerra, així que Catalunya s'ha d'espavilar per si sola, parlar a Espanya de tu a tu i mirar cap a Europa. Pel que fa a Euskadi, ha quedat clar a qui beneficiava i a qui perjudicava l'existència d'ETA.

Finalment dir, que m'alegra saber que han arribat totes les postals correctament :)

8:30

La meva hora maleïda és les 8:30. Des de que sóc a Maastricht totes les classes em comencen a aquesta hora horrorosa. I no conec a cap altre pringat que li hagi tocat aquesta maledicció.

He intentat buscar-li coses bones a aquest horari, però encara no n'he sabut trobar cap. Tens son, fa fred, aprofites menys la classe, no pots sortir i si després et proposes anar a la biblioteca és fa impossible estudiar.

Almenys aquesta setmana he pogut esmorzar amb la llum oberta i obrir les cortines al matí, perquè el peruano ha marxat de viatge per l'Europa de l'est. Demà ja el torno a tenir aquí. Ueee!

Des de dijous passat tinc l'habitació per mi sol. Això et permet entre altres coses obrir el llum quan t'aixeques al matí, però demà ja s'acaba el xollo.

Dissabte vaig aprofitar per anar a Liège de compres. Concretament l'objectiu era anar al Primark. Molta compra tampoc es podia fer tenint en compte que vam arribar a Liège a les 15h i les botigues tanquen a les 18h. Però ja puc presumir de guants i mitjons d'esquí.

El diumenge ja comença a ser habitual quedar per anar a la biblio, cosa que no havia fet en ma vida (anar a la biblio en diumenge). I espero que continuï quan torni. Així que ja sabeu, el diumenge a la tarda no puc fer plans, estaré a la biblio.

Per la classe de dilluns m'havia preparat mes o menys els exercicis que ens havien manat. Però enlloc de corregir-los i desenvolupar-los a la pissarra, simplement diuen el resultat. Pfff, osigui que classe desaprofitada. I clar si dius algo, potser et fan sortir a tu a la pissarra, i ... passo.

A la tarda i després de dos setmanes d'absència (una per examens i l'altra per vacances del entrenador), tocava tornar a córrer.

I mira que a la nit no volia mirar el debat, però vaig acabar fent-ho. Semblava un debat del 1980, fet en un plató de fusta barata, amb un estilisme antic i una distància de 10 metres entre els candidats. On realment era divertit seguir el debat era a Twitter, on hi havia comentaris com: "Confirmado, Rubalcaba es el único que se ha leído el programa del PP", o "Shi shi shi, tendremos un preshidente que shabe leer pancartashh".